Permeteu-me que faci un curt cop d’ull a la nostra atrafegada cursa laboral.

La majoria varem entrar a Catalana de Gas, a mitjans del segle passat. Aleshores l’empresa subministrava gas ciutat, fabricat amb forns quasi infernals i el distribuïa amb condicions difícils i precàries.

En Pere Duran Farrell, el nostre President, home intel·ligent, va confiar en la energia gas com energia de futur. Es va rodejar d’un bon equip de col·laboradors... (nosaltres)

Primer es van construir les Onies per substituir els forns. Quan es va disposà de suficient gas natural, es va procedir a la substitució del gas ciutat i ja les noves distribucions es feren directament amb gas natural.

Això va ser el principi d’una gran expansió. Foren necessàries noves tecnologies i nous materials tant per a el transport com per a la distribució, la regulació i la mesura del gas.

També els serveis comercials i de gestió van modernitzar-se amb profunditat

Al mateix temps, s’anaven comprant les empreses locals o regionals de distribució de gas i s’anaven adaptant a la nostra tecnologia

Varem aconseguir establir col·laboracions amb els Organismes i les Empreses del nostre ram, mes acreditades a nivell mundial.

Desprès, va venir un canvi radical, l’adquisició i fusió amb Gas Madrid. L’empresa conjunta va agafar l’actual denominació de "Gas Natural".

Posteriorment, es compren Empreses de distribució de gas a Argentina, Mèxic, Colòmbia, etc.

Quan ens varem jubilar de Catalana de Gas – Gas Natural, l’Empresa ja era una potent Multinacional.

En tots aquests canvis hi tenim quelcom a veure tots nosaltres, cadascú fent la seva aportació des de la seva activitat personal

Varem entrà a treballar en una Empresa local que funcionava en condicions modestes i ens varem jubilar deixant-la com una Empresa Multinacional, amb implantació i interessos a molts països del mon

Entenem que això comporta un gran mèrit. Una bona part d’aquest mèrit, el reclamem per nosaltres. Per això, modestament, ens diem "Emèrits".

Ara parlem del dinar.

Menjar be es construir-se be un mateix. Per que, tothom es el que menja, i si som, el que mengem i no sabem menjar be, no sabrem massa be el que som.

Per això, avui, hem fet un esforç per construir-nos amb un plus d’excel·lència

Es gratificant, veure lo rics que som d’un be escàs com es poder compartir les bones estones.

Fa deu anys que el grup dels "Emèrits" es va fundà. Va començà reunint-se cada primer dimecres de mes a la cafeteria de "El Corte Inglés" de la Plaça Catalunya. El grup va creixa ràpidament.

Aviat varem necessitar un local mes apropiat. El Collegi d’Enginyers ens va oferir la seva Sala de Juntes i li estem agraïts.

Des de aleshores, allà, posem en comú les nostres inquietuds, projectem les nostres excursions i escollim les visites culturals i la gastronomia més apropiada, per tal d’arrodonir cada sortida

Molts de nosaltres fa més de quaranta anys que ens tractem. Ara, ja jubilats, busquem treure l’autentica essència de la amistat, un cop decantades les tensions de la feina i oblidades les estones de record ingrat.

També voldria dedicar unes paraules a les nostres companyes:

Agraïm la vostra presencia, sou "gent guapa". "Gent guapa" que heu sabut estar al nostre costat en els bons moments i en els moments no tant bons, que heu sabut trobar la opció de suport senzilla i practica en cada circumstancia.

Heu de saber que conteu amb el nostre reconeixement

Potser, aquí, hi cap una anècdota que es conte del famós modisto Yves Saint Laurent, i que fa referència a conceptes subjectius.

Vosaltres, amigues, direu si us va copsar be la vostra manera de pensar.

Quan el gran creador de la moda es va jubilar, en la roda de premsa d’acomiadament, els periodistes li van preguntar:

Mestre, ara que s’ha jubilat, ens podria dir, quin es, al seu parer, el vestit ideal, el que més pot agradar a una dona?.

Yves Saint Laurent, amb cara de murri, pausadament, va contestà:

El vestit mes desitjat per una dona... son els braços del home que estima.

Finalment, voldria recordar que el objectiu principal de la nostra vida es optimitzar el nostre status de afectes i felicitat.

Aquest dinar ens fa una interessant aportació en el bon camí.

Gracies